Illa de l'Os

Illa de l'Os
	Bjørnøya (nb)
	El Miseryfjellet, punt culminant de l'illa de l'Ós.
Localització
	74° 26′ 24″ N, 19° 02′ 51″ E / 74.44°N,19.0475°E
Estat	Noruega
Arxipèlag	Svalbard
Població humana
Població	9 (0,05 hab./km²)
Llengua utilitzada	noruec
Geografia
Part de	Svalbard
Superfície	178 km²
Mesura	15,5 () × 20 () km ;
Banyat per	mar de Noruega
Altitud	536 m
Punt més alt	Miseryfjellet (536 m)
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC+01:00

L'illa de l'Os (en noruec: Bjørnøya) és una illa de Noruega situada a l'oceà Àrtic, a mig camí entre el Cap Nord i Svalbard. Està banyada a l'est per la part occidental de la mar de Barents, mentre que a l'oest limita amb la mar de Noruega. Constitueix la part més meridional de Svalbard.

L'illa va ser descoberta per Willem Barentsz i Jacob van Heemskerk el 10 de juny de 1596, i duu aquest nom, ja que quan hi van arribar hi havia un os polar nedant a la zona. L'illa de l'Os fou considerada terra nullius fins al Tractat de Svalbard l'any 1920, quan va quedar sota sobirania noruega. Malgrat la seva llunyania i la seva àrida naturalesa, l'illa ha tingut una destacada activitat comercial durant els segles passats com la mineria del carbó, la pesca, i la caça de balenes, però tot i així tot els assentaments que hi ha hagut no han durat més d'uns pocs anys, i actualment sols roman habitada pel personal que treballa a Herwighamna, l'estació meteorològica de l'illa. Juntament amb les aigües adjacents, va ser declarada reserva natural el 2002.